La relació de l'ansietat amb l'activitat
física ha estat estudiada des de fa dècades. L'ansietat i l'esport estan
estretament relacionats.
En aquest cas, ens centrem en que
l'exercici físic pot resultar beneficiós al ser utilitzat com a teràpia per tal
de reduir l'ansietat tant en persones sanes com en persones amb diverses
malalties. Està relacionat amb l’acció i l'alliberament de diverses hormones
unida a factors psicològics per la realització d'activitats físiques, el que pot
portar que els pacients millorin en aquest aspecte de la vida.
QUE ÉS L’ANSIETAT?
El terme ansietat va ser incorporat al
món de la psicologia al 1926 amb l'obra de Freud “Inhibició, símptoma i
ansietat”. Per a ell i els seus seguidors, <l'ansietat és una vivència
interna>, mentre que per l'escola conductista <és una resposta
fisiològica a una estimulació externa, de l'ambient>.
A partir dels anys 60 del segle XX es
comença a acceptar la idea que l'ansietat és una resposta triple: tant motora,
cognitiva com fisiològica. Això influirà en la nova ciència de la “psicologia
de l'esport” ja que, els esportistes requereixen d'aquesta triple resposta per
arribar al alt rendiment en les seves diferents modalitats.
L'ansietat és una característica present
tant en éssers humans com en animals. Es tracta d'un estat emocional de
components “negatius” amb manifestacions externes físiques com sudoració de les
mans, nerviosisme, dificultats per dormir, marejos, sequedat bucal, disminució
o incapacitat de la capacitat de concentració, sensació d'ofec, tensió
muscular, etc.
L'ansietat en si no és perjudicial, és útil en la vida diària perquè apareix davant diferents situacions que el
subjecte percep d'amenaça o de perill, i activa els sentits. Però si els
nivells són superiors al “perill real” és llavors quan es denomina un estat
emocional nociu.
L'ansietat té la propietat de que es pot
retroalimentar, ja que davant d'una situació percebuda com a perill o amenaça
de fracàs apareixen els signes físics de l'ansietat com nerviosisme, nus a la
gola o sudoració excessiva, i seguidament es comença a tenir por, provocant que
la situació empitjori.
L'aparició dels símptomes físics fa que la part mental
s'activi i es retroalimenti.
S’ha de diferenciar entre ansietat i
estrès, l'estrès està més lligat al físic i a una situació concreta en canvi; l'ansietat
està lligat al procés cognitiu i és l'anticipació a alguna situació que genera
estrès.
L'EXERCICI FÍSIC COM A TERÀPIA DAVANT
L'ANSIETAT
En una investigació de Lindegard i altres autors, van estudiar
a 69 pacients (65% dones) amb estrès i als quals es va recomanar dur a terme un
programa d'entrenament físic de 18 setmanes dirigit per un entrenador. Al final
del període indicat, van dividir els participants en tres grups: els que no
havien seguit el programa, els que el van seguir parcialment i els que ho van
complir en gran part.
Els resultats van mostrar que els dos últims grups havien
disminuït de forma significativa els seus nivells de depressió, ansietat i burn-out.
Per això, és important per a aquest tipus de pacients amb ansietat, que
compleixin les recomanacions de pràctica d'activitat física setmanal.
Un altre bon exemple es troba en els
resultats de l'actualització d'un estudi realitzat el 2009 per comprovar si la
pràctica de l'exercici físic era efectiva en el tractament de la depressió i
estrès. En aquesta investigació, es van
dur a terme proves controlades aleatòries, on es comparava la pràctica
d'exercici físic amb el tractament estàndard, amb l'absència de tractament i
amb tractament placebo. Tots els participants eren adults de més de 18 anys.
L’autor McMahon i altres, també van comprovar la correlació negativa entre
els nivells d'activitat física i d'ansietat. En aquest cas, el seu estudi, amb
una mostra de més de 11.000 adolescents europeus d'ambdós sexes i de 10 països
diferents, va determinar que a majors
nivells d'activitat física corresponia menys ansietat.
Els beneficis de l’exercici físic no són
només psicològics, sinó que la pràctica esportiva com que incideix en el
sistema nerviós autònom (SNA), prepara millor davant els estímuls del medi que
puguin causar ansietat. Mussgay i altres, van elaborar un estudi en el qual van comprovar que l'exercici aeròbic
realitzat de manera regular feia disminuir tant la pressió sanguínia com la
freqüència cardíaca en situacions d'estrès.
Els efectes beneficiosos de l'exercici
físic per al tractament de l'ansietat i la depressió en els adolescents han
estat comparats a través de diferents estudis amb diverses teràpies
alternatives com el tractament farmacològic, el psicològic, el placebo i
altres.
En analitzar un total de 39
investigacions dutes a terme amb aquest objectiu, els resultats mostren un efecte lleugerament favorable de l'exercici
davant la resta de teràpies preses en conjunt, mentre que els efectes són
molt similars al de les teràpies farmacològiques i les psicològiques.
L’EXERCICI FÍSIC I L’ANSIETAT EN
POBLACIONS ESPECIALS
La pràctica de l'esport o activitat
física per tractar l'ansietat (i l'estrès o la depressió) no només és
beneficiosa per a adolescents i adults en general, sinó que, com assenyalen
diversos estudis, la realització
d'activitat física de manera continuada és positiva per grups de persones amb
malalties o malalties més concretes.
De
Lima, va investigar la relació entre els nivells d'activitat física i
l'ansietat en pacients amb epilèpsia, afirmant que el nivell d'activitat física
va predir en un 26% els nivells d'ansietat en aquest grup poblacional. Per
això, van concloure que un baix nivell
d'activitat física pot ser un factor de risc per al desenvolupament de
l'ansietat i pot jugar un paper important en la qualitat de vida de
persones epilèptiques.
L'exercici físic també pot tenir un
paper positiu en la disminució de l'ansietat en pacients que abusin de
determinades substàncies. Wang, va
realitzar un metanàlisi d'estudis sobre els efectes de l'exercici físic en els
desordres d'abús de substàncies, i van afirmar que l'exercici físic redueix
l'ansietat i la depressió, a més d'augmentar de manera efectiva la taxa
d'abstinència. Aquests efectes es van apreciar més en persones addictes a
l'alcohol o drogues il·legals, que en les persones que abusaven del tabac. Els
resultats trobats van ser similars en estudis amb diferents tipus i nivells
d'intensitat de l'exercici, així com amb diferents períodes de seguiment dels
pacients.
CONCLUSIONS FINALS
Després de la revisió bibliogràfica
efectuada, es podria afirmar que la pràctica d'exercici físic pot ser un
tractament molt vàlid i fins i tot millor
que altres com el farmacològic, per aquest problema.
Així mateix queda demostrat que, tant en
els casos d'ansietat que està associada a una situació concreta, com d'ansietat
que està lligada més a aspectes intrínsecs i de personalitat de cada persona, l'exercici
físic efectuat de manera regular disminueix el grau d'ansietat, proporcionant a
l’hora sensació de benestar, i millorant l'estat d'ànim i l'autoestima al
mateix temps que la qualitat del son.
Finalment, l'exercici físic com a
teràpia davant de l'ansietat, a més, és vàlid per a poblacions especials com
hemofílics, epilèptics, drogoaddictes i alcohòlics, el que fa pensar que,
possiblement, també pogués ser utilitzat en altres col·lectius de risc.
WEB-GRAFIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada