Pàgines

dimarts, 9 d’abril del 2019

Les dones amb més consum de calories presenten més risc de càncer de mama


 
  
15 de març de 2019.- Les dones espanyoles amb una ingesta calòrica per sobre dels seus
 requeriments energètics individuals presenten un major risc de patir un càncer de mama, 
mentre que una restricció calòrica sembla prevenir el risc de desenvolupar aquest tumor. 
Així ho ha posat de manifest un estudi epidemiològic dut a terme per investigadors de 
l'Institut de Salut Carlos III pertanyents a CIBERESP i el grup GEICAM d'Investigació en 
Càncer de Mama, i finançat per l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). 
Aquests resultats han estat publicats recentment a la revista Científic Reports del 
Grup Nature.
Els resultats van mostrar que les dones amb un consum calòric per sota del que s'esperava, d'acord a les seves necessitats energètiques individuals, van presentar un menor risc de desenvolupar un càncer de mama, sent aquest efecte major en dones premenopàusiques. Per contra, les dones el consum calòric excedia el 40% dels valors esperats van presentar gairebé el doble de risc que aquelles participants amb una ingesta energètica dins dels nivells adequats. Aquest últim efecte va ser especialment pronunciat en dones postmenopàusiques i en dones amb una baixa adherència al patró de dieta mediterrània.
A més, l'estudi ofereix dades sobre el risc de càncer de mama vinculat a la dieta en cada subtipus de tumor. "Els resultats revelen que, per cada 20% d'augment de la ingesta calòrica relativa (ingesta observada versus ingesta esperada), el risc de desenvolupar un tumor de mama amb receptors hormonals positius o un tumor HER2 + s'incrementa en un 13%, sent aquesta xifra d'un 7% en tumors triple negatius ", assenyala el doctor Miguel Martín, president del Grup GEICAM.
Fins a la data, aquest és el primer estudi epidemiològic que explora l'associació entre el risc de càncer de mama i l'efecte del consum excessiu o deficitari de calories d'acord amb els requeriments energètics individuals de cada dona. Els autors de l'estudi, liderat per les doctores Marina Pollán i Virginia Lope, conclouen que una restricció calòrica moderada, en combinació amb la realització d'exercici físic de forma regular, podria ser una bona estratègia per a la prevenció del càncer de mama.
El càncer de mama, amb 32.825 casos nous el 2018, és el tumor més freqüent en dones espanyoles. Constitueix el 29% dels casos de càncer en dones, de manera que es considera un problema important de salut pública. Hi clara evidència que l'obesitat i el guany de pes són importants factors de risc de càncer de mama en dones postmenopàusiques. No obstant això, l'evidència respecte a la restricció calòrica és menys concloent. Estudis experimentals han mostrat que la limitació del guany de pes per restricció calòrica exerceix un efecte preventiu sobre el càncer de la glàndula mamària. L'objectiu d'aquesta investigació, que ha comptat amb la participació d'investigadors de 23 hospitals de 9 comunitats autònomes, va ser avaluar l'associació entre el risc de càncer de mama i el consum deficitari o excessiu de calories en funció de l'índex de massa corporal, la activitat física i la taxa metabòlica basal de cada dona participant. Per a això, es van reclutar 973 dones recentment diagnosticades de càncer de mama (casos) i 973 dones sanes (controls) d'entre 18 i 70 anys. Cada cas es va aparellar amb un control d'edat similar, de la mateixa ciutat i sense cap vincle familiar. Les participants van respondre un qüestionari de freqüència alimentària, a partir del qual es va estimar la ingesta mitjana diària d'energia (kcals / dia) durant els 5 anys previs a l'entrevista, i un qüestionari epidemiològic amb informació sobre estils de vida i una altra informació rellevant per l'estudi.

PROGRAMA DE CIRURGIA ROBÒTICA


L'HOSPITAL VALL D'HEBRÓN POSA EN MARXA UN PROGRAMA DE FORMACIÓ EN CIRURGIA ROBÒTICA 
Vall d'Hebrón posa en marxa un programa de formació en cirurgia robòtica per a metges residents. D'aquesta manera, l'hospital fa una clara aposta per a potenciar la formació dels cirurgians del futur. La cirurgia robòtica suposa un canvi de paradigma respecte a la cirurgia convencional ja que el tamany de les incisions es clarament menor, el que deriva en un major i més curt període postoperatori, ments dolor, menys possibilitats de complicacions i, en definitiva, una més ràpida incorporació a la vida diària per part del pacient. 
L'hospital disposa de d'un robot "Da Vinci Xi" de l'última generació. 
El robot "Da Vinci Xi" consta de tres components: la consola quirúrgica, el carro del pacient i la torre de visió. Mitjançant la consola, situada fora del camp estèril, el cirurgià controla l'endoscopi 3D que mostra una imatge tridimensional del camp operatori. El carro del pacient es composa de quatre braços destinats a suportar l'instrumental quirúrgic i l'endoscopi. A la part posterior disposa d'un teclat tàctil i els mandos per la selecció de la tipologia de la intervenció, en funció de la qual es posicionaran  automàticament els braços. La torre de visió conté la unitat central d'elaboració i processament de la imatge a través d'un monitor de pantalla tàctil, un electrobisturí i un sistema de video en alta definició. 
Amb aquest robot, el cirurgià no opera directament sobre el pacient, sinó que ho fa des de la consola, per tant la seva visió és més ample i pot treballar millor. A més amés, el sistema tradueix els moviments de les mans del metge en impulsos de forma literal. 
Els avantatges que té és que té una millor visibilitat, permet una cirurgia més precisa i amb menor pèrdua de sang i la mesura de les incisions es menor.  
Resultado de imagen de robot da vinci vall d'hebron

divendres, 5 d’abril del 2019

INVENTAN UNA IMPRESORA DE PIEL PORTATIL PARA CURAR QUEMADURAS

INVENTAN UNA IMPRESORA DE PIEL PORTATIL PARA CURAR QUEMADURAS

Cuando un médico se enfrenta a un caso de un paciente con quemaduras de segundo y tercer grado, los tratamientos de recuperación son largos y dolorosos, ya que conllevan injertos de piel y otros métodos. 
Hace un par de años vimos un proyecto prometedor de la compañía privada RenovaCare llamado SkinGununa pistola celular que permite una regeneración a nivel tisular de un paciente en apenas 4 días, mucho más rápido que un método actual. Y para demostrar que este método va por buen camino, en pleno 2018 unos investigadores han perfeccionado el método.
 Una impresora de piel portátil
Quien más y quien menos seguro que alguna vez ha usado Típex, el líquido corrector para enmedar errores en textos impresos y/o mecanografiados que se aplica como una fina banda blanca sobre el error. Pues imaginad ese mismo método de empleo pero con piel real y recién impresa sobre una herida o quemadura. Esto es lo que han conseguido los investigadores de la Universidad de Toronto mediante un gadget que parece un impresor grande de Típex, pero que en realidad es un dispensador de biomateriales basados en proteínas como el colágeno, que se aplican directamente sobre el área a tratar.
El problema de los métodos actuales es que implican usar piel de un donante, y a veces las heridas de un paciente son demasiado severas a nivel de hipodermis, dermis y epidermis y requieren de una gran cantidad de piel donada que, a veces, provoca que por la falta del material haya varias zonas sin cubrir. Lo que hace esta nueva bioimpresora portátil es rellenar todos los huecos aplicando colágeno, la proteína dérmica más común, para procurar que ni una sola zona se quede sin tratar. Y dada su naturaleza portátil, se puede usar en diferentes casos y heridas características.

Prometedor pero en desarrollo

La nueva impresora portátil de piel no ha sido probada aún en humanos, aunque sí en animales como los cerdos. De momento está en desarrollo, y sus creadores quieren añadir mejoras como poder variar la anchura de la piel impresa para cubrir heridas de diferentes tamaños.
Lo cierto es que aún pasará tiempo antes de que veamos una de estas en activo en un hospital, pero queda claro que la tecnología está en marcha y la piel impresa en 3D es el futuro de la Medicina regenerativa a nivel de tratamiento tisular.  

dijous, 4 d’abril del 2019


El paciente berlinés


Timothy Brown (Seattle, Estados Unidos, 1966) más conocido como el paciente Berlín (donde reside desde hace 20 años) un tipo amable y cercano, que en 1985 se contagió del VIH.

Después de años de lucha, desgraciadamente, enfermo de leucemia en el año 2007. Fue entonces cuando al someterse al tratamiento de dicha enfermedad, se curó no solo de la leucemia, sino también del SIDA.

El tratamiento consistió en 2 trasplantes de médula. En el segundo, los médicos decidieron probar con un donante con una mutación que le hacía inmune al sida. Los análisis periódicos a los que se somete no han hallado el rastro del virus ni en los reservorios donde se esconde. Ni en los ganglios linfáticos.

Sufrió un repunte de la enfermedad, una reacción al injerto, una enfermedad cerebral  Pero el virus desapareció.

Aunque el VIH ha desaparecido, una complicación de la leucemia le obligó a usar silla de ruedas.  Logró volver andar, aunque vive con el miedo de que la leucemia vuelva a aparecer.

Además sigue en la lucha para ayudar a otras personas donando sangre y tejidos, y para concienciar a la sociedad, sobretodo a los jóvenes, que el VIH está a la orden del día, él mismo vive con temor de volverse a contagiar.

dimecres, 3 d’abril del 2019

INVESTIGACIÓN SOBRE EL CÁNCER DE MAMA


Investigación sobre el cáncer de mama

El uso de biopsia liquida para probar las células tumorales circulantes en la sangre ayudó a los investigadores a encontrar que, en mujeres con cáncer de mama, la presencia de estas células podría identificar a las mujeres con riesgo de que su cáncer se vuelva a reproducir años más tarde. Eso quiere decir que tendríamos mucha información sobre la posibilidad de que este cáncer se regenere y poder tomar medidas con mucho más tiempo de antelación.


Investigadores compararon el riesgo de muerte para mujeres con cáncer de mama que tenían poca masa muscular, al momento de su diagnostico de cáncer y mujeres que tenían masa muscular adecuada. Por tanto la carencia de masa muscular podría afectar a la supervivencia al cáncer y personas con mas masa muscular podrían afrontarse mejor al tratamiento y recuperación, así tener más probabilidades de poder recuperarse.


       También han investigado que algunas personas tratadas de cáncer de mama tienen mayor riesgo de             padecer insuficiencia cardiaca que las personas que no han tenido este cáncer. Se cree que es por las           terapias que se dan para el cáncer las que hacen que falle el bombeo cardiaco. También la                           quimioterapia que reciben los pacientes que se llama Antraciclina, que está relacionada con el fallo             cardiaco relacionado a las dosis. Si padeces diabetes, tienes aún más riesgo de sufrir insuficiencia               cardiaca.
       

      Recomiendan el uso de acupuntura para reducir el dolor articular causado por el tratamiento en                   pacientes con cáncer de mama.  


Ver las imágenes de origen





EXERCICI FÍSIC COM A MILLORA DE L’ANSIETAT



La relació de l'ansietat amb l'activitat física ha estat estudiada des de fa dècades. L'ansietat i l'esport estan estretament relacionats.
En aquest cas, ens centrem en que l'exercici físic pot resultar beneficiós al ser utilitzat com a teràpia per tal de reduir l'ansietat tant en persones sanes com en persones amb diverses malalties. Està relacionat amb l’acció i l'alliberament de diverses hormones unida a factors psicològics per la realització d'activitats físiques, el que pot portar que els pacients millorin en aquest aspecte de la vida.

QUE ÉS L’ANSIETAT?

El terme ansietat va ser incorporat al món de la psicologia al 1926 amb l'obra de Freud “Inhibició, símptoma i ansietat”. Per a ell i els seus seguidors, <l'ansietat és una vivència interna>, mentre que per l'escola conductista <és una resposta fisiològica a una estimulació externa, de l'ambient>.
A partir dels anys 60 del segle XX es comença a acceptar la idea que l'ansietat és una resposta triple: tant motora, cognitiva com fisiològica. Això influirà en la nova ciència de la “psicologia de l'esport” ja que, els esportistes requereixen d'aquesta triple resposta per arribar al alt rendiment en les seves diferents modalitats.

L'ansietat és una característica present tant en éssers humans com en animals. Es tracta d'un estat emocional de components “negatius” amb manifestacions externes físiques com sudoració de les mans, nerviosisme, dificultats per dormir, marejos, sequedat bucal, disminució o incapacitat de la capacitat de concentració, sensació d'ofec, tensió muscular, etc.

L'ansietat en si no és perjudicial, és útil en la vida diària perquè apareix davant diferents situacions que el subjecte percep d'amenaça o de perill, i activa els sentits. Però si els nivells són superiors al “perill real” és llavors quan es denomina un estat emocional nociu.

L'ansietat té la propietat de que es pot retroalimentar, ja que davant d'una situació percebuda com a perill o amenaça de fracàs apareixen els signes físics de l'ansietat com nerviosisme, nus a la gola o sudoració excessiva, i seguidament es comença a tenir por, provocant que la situació empitjori.

L'aparició dels símptomes físics fa que la part mental s'activi i es retroalimenti.

S’ha de diferenciar entre ansietat i estrès, l'estrès està més lligat al físic i a una situació concreta en canvi; l'ansietat està lligat al procés cognitiu i és l'anticipació a alguna situació que genera estrès.

L'EXERCICI FÍSIC COM A TERÀPIA DAVANT L'ANSIETAT

En una investigació de Lindegard i altres autors, van estudiar a 69 pacients (65% dones) amb estrès i als quals es va recomanar dur a terme un programa d'entrenament físic de 18 setmanes dirigit per un entrenador. Al final del període indicat, van dividir els participants en tres grups: els que no havien seguit el programa, els que el van seguir parcialment i els que ho van complir en gran part. 
Els resultats van mostrar que els dos últims grups havien disminuït de forma significativa els seus nivells de depressió, ansietat i burn-out. Per això, és important per a aquest tipus de pacients amb ansietat, que compleixin les recomanacions de pràctica d'activitat física setmanal.

Un altre bon exemple es troba en els resultats de l'actualització d'un estudi realitzat el 2009 per comprovar si la pràctica de l'exercici físic era efectiva en el tractament de la depressió i estrès. En aquesta investigació,  es van dur a terme proves controlades aleatòries, on es comparava la pràctica d'exercici físic amb el tractament estàndard, amb l'absència de tractament i amb tractament placebo. Tots els participants eren adults de més de 18 anys.

L’autor McMahon i altres, també van comprovar la correlació negativa entre els nivells d'activitat física i d'ansietat. En aquest cas, el seu estudi, amb una mostra de més de 11.000 adolescents europeus d'ambdós sexes i de 10 països diferents, va determinar que a majors nivells d'activitat física corresponia menys ansietat.

Els beneficis de l’exercici físic no són només psicològics, sinó que la pràctica esportiva com que incideix en el sistema nerviós autònom (SNA), prepara millor davant els estímuls del medi que puguin causar ansietat. Mussgay i altres, van elaborar un estudi en el qual van comprovar que l'exercici aeròbic realitzat de manera regular feia disminuir tant la pressió sanguínia com la freqüència cardíaca en situacions d'estrès.
Els efectes beneficiosos de l'exercici físic per al tractament de l'ansietat i la depressió en els adolescents han estat comparats a través de diferents estudis amb diverses teràpies alternatives com el tractament farmacològic, el psicològic, el placebo i altres.


En analitzar un total de 39 investigacions dutes a terme amb aquest objectiu, els resultats mostren un efecte lleugerament favorable de l'exercici davant la resta de teràpies preses en conjunt, mentre que els efectes són molt similars al de les teràpies farmacològiques i les psicològiques.

L’EXERCICI FÍSIC I L’ANSIETAT EN POBLACIONS ESPECIALS

La pràctica de l'esport o activitat física per tractar l'ansietat (i l'estrès o la depressió) no només és beneficiosa per a adolescents i adults en general, sinó que, com assenyalen diversos estudis, la realització d'activitat física de manera continuada és positiva per grups de persones amb malalties o malalties més concretes.

De Lima, va investigar la relació entre els nivells d'activitat física i l'ansietat en pacients amb epilèpsia, afirmant que el nivell d'activitat física va predir en un 26% els nivells d'ansietat en aquest grup poblacional. Per això, van concloure que un baix nivell d'activitat física pot ser un factor de risc per al desenvolupament de l'ansietat i pot jugar un paper important en la qualitat de vida de persones epilèptiques.

L'exercici físic també pot tenir un paper positiu en la disminució de l'ansietat en pacients que abusin de determinades substàncies. Wang, va realitzar un metanàlisi d'estudis sobre els efectes de l'exercici físic en els desordres d'abús de substàncies, i van afirmar que l'exercici físic redueix l'ansietat i la depressió, a més d'augmentar de manera efectiva la taxa d'abstinència. Aquests efectes es van apreciar més en persones addictes a l'alcohol o drogues il·legals, que en les persones que abusaven del tabac. Els resultats trobats van ser similars en estudis amb diferents tipus i nivells d'intensitat de l'exercici, així com amb diferents períodes de seguiment dels pacients.

CONCLUSIONS FINALS

Després de la revisió bibliogràfica efectuada, es podria afirmar que la pràctica d'exercici físic pot ser un tractament molt vàlid  i fins i tot millor que altres com el farmacològic, per aquest problema.

Així mateix queda demostrat que, tant en els casos d'ansietat que està associada a una situació concreta, com d'ansietat que està lligada més a aspectes intrínsecs i de personalitat de cada persona, l'exercici físic efectuat de manera regular disminueix el grau d'ansietat, proporcionant a l’hora sensació de benestar, i millorant l'estat d'ànim i l'autoestima al mateix temps que la qualitat del son.


Finalment, l'exercici físic com a teràpia davant de l'ansietat, a més, és vàlid per a poblacions especials com hemofílics, epilèptics, drogoaddictes i alcohòlics, el que fa pensar que, possiblement, també pogués ser utilitzat en altres col·lectius de risc.



WEB-GRAFIA

“Desayunos saludables con comida real”


¿Qué significado tiene la palabra "Desayuno"?

Wikipedia: El desayuno es la primera comida que se consume en el día. El nombre deriva del hecho de que uno no come mientras duerme, por lo que al levantarse por la mañana se encuentra en ayunas, rompiéndose ese ayuno al tomar esta comida (des-ayuno). 

¿Qué pasa si no desayunamos?

Las personas que desayunan suelen tener hábitos más saludables, lo que puede explicar su buen estado de salud, no por desayunar, sino por intentar cuidarse. Por otro lado, las personas que le dan menos importancia al desayuno suelen tener hábitos insanos como fumar, beber más alcohol y hacer menos ejercicio. 
Para que una persona controle bien su alimentación, omitir el desayuno puede crearle un déficit de 400 kcal de media, es decir, a esta persona pueden favorecerle los ayunos intermitentes y esto derivar en perder peso, pero a su vez, también el control glucémico.

El mito del desayuno completo y equilibrado:

Las industrias lácteas y del cereal son de las más potentes e influyentes, por eso no es de extrañar que se haya aceptado que el desayuno completo y equilibrado consta de lácteo + cereal + fruta. Se ha conseguido que la Sociedad Española de Pediatría o la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria, apoyen los desayunos ultraprocesados insanos, incluso también las recomendaciones máximas de azúcar diarias. (Ejemplos: galletas o leche azucarada para niños).

La realidad: desayunamos ultraprocesados

El mensaje ‘’no hay que saltarse el desayuno’’ ha podido tener consecuencias negativas para parte de la población y positivas para lo económico y también para gran parte de la industria de los ultraprocesados. A la gran oferta de ultraprocesados para el desayuno, tenemos que añadir que la mayoría de la población dice no tener mucho tiempo para desayunar o lo hace fuera de casa, por eso, el formato ‘snack’, juega a favor de las prisas y el café con pan blanco, mantequilla y mermelada. Lo importante es ser conscientes de la importancia que tiene para nuestra salud lo que comemos diariamente y, por tanto, priorizar por la mejor opción, no la mas rápida o cómoda.

La realidad de hoy en día, es que los supermercados nos facilitan el acceso a productos insanos como por ejemplo: galletas, cereales azucarados, bollería, productos dietéticos, zumos envasados, productos ‘light’, carnes procesadas y pan blanco, entre otros. En cambio, de productos sanos, nos ofrecen menos variedad y menos visibilidad y ofertas. Tenemos tan interiorizados los productos insanos o ultraprocesados en nuestro día a día, que un estudio demuestra que el consumo anual de éstos productos crece un 1,5%. Con los productos ultraprocesados tenemos ‘la ventaja’ de que se adaptan rápido a las necesidades de la población, ya que son fáciles para consumir rápido y también fuera de casa. Tampoco ayuda que las revistas más prestigiosas y asociaciones científicas apoyen a las industrias que han acabado normalizando nuestros hábitos alimentarios. El término “ultraprocesado” aún no está del todo definido y muchos no saben diferenciar un buen procesado de un producto “ultraprocesado”, por eso, si se diera más información respecto a la importancia de la alimentación, gran parte de la población cambiaría sus hábitos alimentarios.